Nelson project


Doncs resulta que avui estava jo fent classe tranquil.lament a l'Esmuc i sento que truquen a la porta, i per la finestreta em veig al Cirera, al Txema i al Pep Mula que em demanen si poden entrar. Jo que els convido i ja veig que porten uns materials sospitotsos sota el braç i, així que s'acaba el tema que estàvem tocant (Displacement, de Bill Evans) em fan obsequi d'un pernil, una ampolla de crianza de Ribera del Duero i un disc dels Nelson.

La veritat és que m'he quedat una mica tallat, i els alumnes que hi havia a classe fotien una cara de no entendre res que flipes. Hi havia un italià que està d'intercanvi d'Erasmus que es deu haver pensat que aquí això de regalar pernils als professors deu ser normal. Els he hagut d'explicar que no era cap xantatge ni cap contrapartida per aprovar-los, que havia fet un arranjament per al disc i que de fet ja no són alumnes meus i que bla, bla, bla.

Mai m'havien regalat un pernil, ni als lots de Nadal de les escoles on he treballat. Al Taller et donen dues ampolles de cava. Jo no recordo haver-les tastat mai, o potser fa molts anys, quan estudiàvem amb el Solsona, l'Àlex Ventura, el Pep Pérez, l'Ana Rosa Landa, el Rai... També sé de gent que diu que el fan servir per cuinar. A Santa Perpètua no ens n'han fet mai de lot. Quan governaven els d'Iniciativa deien que això del lot era de dretes, que no es pot malversar el diner públic en aquestes tonteries, i quan hem tingut regidors de CiU o dels socialistes han mantingut la tradició. A Igualada sí que ens feien lot, era un d'aquells que hi ha molta cosa, per a que faci "bulto" i que pesi, però que no es pot aprofitar res perquè tot és molt dolent (recordo especialment un llom embutxat infumable). El millor lot que mai he tingut va ser el de Dagoll Dagom quan fèiem el "Flor de Nit": una ampolla de Moet Chandon i dues taules de torrons de primeríssima qualitat (val més poc i bó...)

Bé, ja us explicaré com ha sortit el pernil, però de moment m'ha fet molta il.lusió i la intenció és el que compta, no?


Comentaris

Anònim ha dit…
Hola Joan!

No sé encara ben bé com he fet cap al teu blog, caram quin domini de la informàtica que tens! Ara ja tinc una manera de seguir-te els passos.

Simplement et volia enviar una salutació, des de Cervera.

Del teu exalumne!!
JORDI CASTELLÀ

Una abraçada!!
Anònim ha dit…
Home, Jordi! Quan de temps! Com et va tot?

Tinc molt bon record del temps que vaig passar a Cervera, i tu en tens part de culpa. Només patia per no espatllar massa aquell nen que tocava tan bé! Tot i que, pel que vaig sentir en el concert que vas fer un cop en una casa a la Bonanova estic segur que, si no et vaig orientar prou bé, el Jordi Vilaprinyó ja es va cuidar d'arreglar-ho.

Dóna records a la gent de Cervera de part meva, una abraçada ben forta!