Avui sí que no hi ha excusa. Si no he tocat millor és perquè no n'he sapigut més. Difícilment tenim l'ocasió de tocar en unes condicions com les d'avui. Stenway gran cua, un equip de so òptim i un tècnic de primera. Em sap greu no haver anomenat el Ferran Conangla al final del concert, però no hi he pensat, això de parlar en públic no és el meu fort. Sí que li he fet una abraçada, però, i li he agraït la seva feina. Dóna gust treballar amb gent tan competent!
A qui sí que he anomenat al final ha estat a la Rut, i li he donat les gràcies per haver-nos proposat de participar als Concerts de l'Acadèmia. Però també m'he oblidat de dedicar-li el "My one and only love" tal i com havia pensat. És que l'he presentat després de tocar-lo, i en aquell mateix moment ja m'he adonat que l'havia cagada, que havia fet tard. Què hi farem, ho sento, Rut, et dec una dedicatòria d'aquest tema que tan t'agrada...
Ja he dit que les condicions del concert d'avui eren òptimes i, no obstant, no m'he acabat de trobar còmode. Això de tocar sabent que hi ha alumnes entre el públic sempre em posa més nerviós del que és normal. Estava una mica tens i només m'he sentit relaxat del tot en moments molt puntuals. No és que hagi estat un mal concert, només que no estic del tot satisfet amb la meva actuació, res més. Era un d'aquells dies que no et sents proper a l'instrument, que costa tocar amb fluidesa.
I entre el públic hi havia sorpreses, totes elles agradables. Ha vingut el Josep Maria Fisa, la Pilar Subirà (em sembla que feia almenys un parell d'anys que no ens vèiem!), el Josep Margarit, la Lali, el Paulo, la Sara Babic, el Leandre, el Marco Losada, l'Àlex Moreno,... I hem venut un bon grapat de discos, i això sí que és noticia avui dia!
